Aprofita el dia. No deixis que acabi sense haver crescut una mica. Sense haver estat feliç, sense haver alimentat els teus somnis. No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que és gairebé un deure. No abandonis les teves ànsies de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària. No deixis de creure que les paraules i les poesies poden canviar el món. Perquè passi el que passi la nostra essència aquesta intacta. Som éssers humans plens de passió. La vida és desert i és oasi. Ens derriva, ens fa mal, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Tot i que el vent bufa en contra, la poderosa obra continua, tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somniar, perquè només en somnis pot ser lliure l'home. No caiguis en el pitjor dels errors, el silenci.

Em envolta el vòrtex del teu delicadesa al moment en que la teva insinuant llengua s'agita tendrament i alhora, els teus llavis com ones, onegen al mar del teu rostre per així, permetre que emergeixi abrupta però suaument la paraula Poc. Ni Déu sap per què en sortir aquestes ones vocals em retocades "fins agitar el temps convirtiéndoseme en droga que em crida a buscar més d'ella, per tant, em crida a anhelar més de tu. Però no deixis que s'aturin les paraules, No deixis que flueixin totes elles com atronadora corrent, Ja que em inciten a deixar que cohabiten les meves orelles, Les quals, em brinden esperança que jo habiti en el teu cor.

Per triomfar en la vida, no és important arribar el primer. Per triomfar simplement cal arribar, aixecant cada vegada que es cau en el camí.
aquesta es una de les frases que més m'agrada perqué et diu que per aconseguir alló que vols no et tens que deixar rendir mai.

Amb la vida tens que tenir maciencia.  

tens que ser fort hi tenir paciensia pequé les coses no s'aconsegueixen molt facilment.

La nostra amistat va més enllà dels límits, és pura, veritable, duradora. Ha passat per grans proves i tot i així segueix intacta, com en un principi. No hem fet grans coses però sí molt significatives, no hem recorregut grans distàncies, però sí per camins pedregosos. I malgrat tot, del temps, de la distància, de les coses que no vam dir, del que no hem compartit, seguim ferms en un mateix sentiment. Simplement ... som amics ...!

Mentre em parlaves i jo et mirava, es va aturar el temps en mig instant: l'amor em deia i jo li obeïa. Mentre em xiuxiuejava i jo t'estimava, es van alçar els sentiments, va manar la teva veu, el cel es va fer visible en els teus ulls, i jo vaig pronunciar el voler en els teus llavis Va ser una mirada, un frenesí de petons, una luxúria de sentiments. Va ser un instant sense fi, sense temps per somiar. I llavors despertem, ... i seguim estimant.

Hoy, que distinto es el salón del que ayer nos escuchaba
hablar sobre la vida y el amor, que me robo un atardecer
de plata, el capricho de algun dios que te desdibujó...

Debes saber que lo intenté,
pero olvidaste que te amaba..eterna despistada.

Te llevaste sin querer mi sonrisa en tu mirada,
despertar sin poder sozar tu piel cada mañana,
cada cuadro en la pared,cada esquina de esta casa,
me recuerdan que soy gracias a ti..el que buscaba.

Hoy el invierno sigue aquí, dibujando en las ventanas..
lagrimas encendidas y el dolor que se quedó en el fondo
de mi alma , hecho de menos tu voz, el viento la borro...

Debes saber que lo intenté,
pero olvidaste que te amaba..eterna despistada.

Te llevaste sin querer mi sonrisa en tu mirada,
despertar sin poder sozar tu piel cada mañana,
cada cuadro en la pared,cada esquina de esta casa,
me recuerdan que soy gracias a ti..el que buscaba

De tot el teu cos vull ser les teves llàgrimes, llàgrimes d'alegria que floreixen de la meva ànima. Llàgrimes, perquè elles penetren en el teu cor, brollen dels teus ullets castanyers, acaricien les teves galtes i es perden en els teus llavis. Llàgrimes, perquè elles regen els nostres sentiments, germinen les teves ànsies, aprofiten el trot del teu pit i absorbeixen el meu murmuri a la teva alè. Llàgrimes, perquè elles voletegen nostres records, emergeixen teva immensitat, refresquen la teva memòria i acosten el meu aurèola al teu present.