Mentre em parlaves i jo et mirava, es va aturar el temps en mig instant: l'amor em deia i jo li obeïa. Mentre em xiuxiuejava i jo t'estimava, es van alçar els sentiments, va manar la teva veu, el cel es va fer visible en els teus ulls, i jo vaig pronunciar el voler en els teus llavis Va ser una mirada, un frenesí de petons, una luxúria de sentiments. Va ser un instant sense fi, sense temps per somiar. I llavors despertem, ... i seguim estimant.