Aprofita el dia. No deixis que acabi sense haver crescut una mica. Sense haver estat feliç, sense haver alimentat els teus somnis. No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que és gairebé un deure. No abandonis les teves ànsies de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària. No deixis de creure que les paraules i les poesies poden canviar el món. Perquè passi el que passi la nostra essència aquesta intacta. Som éssers humans plens de passió. La vida és desert i és oasi. Ens derriva, ens fa mal, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Tot i que el vent bufa en contra, la poderosa obra continua, tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somniar, perquè només en somnis pot ser lliure l'home. No caiguis en el pitjor dels errors, el silenci.

Em envolta el vòrtex del teu delicadesa al moment en que la teva insinuant llengua s'agita tendrament i alhora, els teus llavis com ones, onegen al mar del teu rostre per així, permetre que emergeixi abrupta però suaument la paraula Poc. Ni Déu sap per què en sortir aquestes ones vocals em retocades "fins agitar el temps convirtiéndoseme en droga que em crida a buscar més d'ella, per tant, em crida a anhelar més de tu. Però no deixis que s'aturin les paraules, No deixis que flueixin totes elles com atronadora corrent, Ja que em inciten a deixar que cohabiten les meves orelles, Les quals, em brinden esperança que jo habiti en el teu cor.