Aprofita el dia. No deixis que acabi sense haver crescut una mica. Sense haver estat feliç, sense haver alimentat els teus somnis. No et deixis vèncer pel desànim. No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te, que és gairebé un deure. No abandonis les teves ànsies de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària. No deixis de creure que les paraules i les poesies poden canviar el món. Perquè passi el que passi la nostra essència aquesta intacta. Som éssers humans plens de passió. La vida és desert i és oasi. Ens derriva, ens fa mal, ens ensenya, ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història. Tot i que el vent bufa en contra, la poderosa obra continua, tu pots aportar una estrofa. No deixis mai de somniar, perquè només en somnis pot ser lliure l'home. No caiguis en el pitjor dels errors, el silenci.

Em envolta el vòrtex del teu delicadesa al moment en que la teva insinuant llengua s'agita tendrament i alhora, els teus llavis com ones, onegen al mar del teu rostre per així, permetre que emergeixi abrupta però suaument la paraula Poc. Ni Déu sap per què en sortir aquestes ones vocals em retocades "fins agitar el temps convirtiéndoseme en droga que em crida a buscar més d'ella, per tant, em crida a anhelar més de tu. Però no deixis que s'aturin les paraules, No deixis que flueixin totes elles com atronadora corrent, Ja que em inciten a deixar que cohabiten les meves orelles, Les quals, em brinden esperança que jo habiti en el teu cor.

Per triomfar en la vida, no és important arribar el primer. Per triomfar simplement cal arribar, aixecant cada vegada que es cau en el camí.
aquesta es una de les frases que més m'agrada perqué et diu que per aconseguir alló que vols no et tens que deixar rendir mai.

Amb la vida tens que tenir maciencia.  

tens que ser fort hi tenir paciensia pequé les coses no s'aconsegueixen molt facilment.

La nostra amistat va més enllà dels límits, és pura, veritable, duradora. Ha passat per grans proves i tot i així segueix intacta, com en un principi. No hem fet grans coses però sí molt significatives, no hem recorregut grans distàncies, però sí per camins pedregosos. I malgrat tot, del temps, de la distància, de les coses que no vam dir, del que no hem compartit, seguim ferms en un mateix sentiment. Simplement ... som amics ...!

Mentre em parlaves i jo et mirava, es va aturar el temps en mig instant: l'amor em deia i jo li obeïa. Mentre em xiuxiuejava i jo t'estimava, es van alçar els sentiments, va manar la teva veu, el cel es va fer visible en els teus ulls, i jo vaig pronunciar el voler en els teus llavis Va ser una mirada, un frenesí de petons, una luxúria de sentiments. Va ser un instant sense fi, sense temps per somiar. I llavors despertem, ... i seguim estimant.

Hoy, que distinto es el salón del que ayer nos escuchaba
hablar sobre la vida y el amor, que me robo un atardecer
de plata, el capricho de algun dios que te desdibujó...

Debes saber que lo intenté,
pero olvidaste que te amaba..eterna despistada.

Te llevaste sin querer mi sonrisa en tu mirada,
despertar sin poder sozar tu piel cada mañana,
cada cuadro en la pared,cada esquina de esta casa,
me recuerdan que soy gracias a ti..el que buscaba.

Hoy el invierno sigue aquí, dibujando en las ventanas..
lagrimas encendidas y el dolor que se quedó en el fondo
de mi alma , hecho de menos tu voz, el viento la borro...

Debes saber que lo intenté,
pero olvidaste que te amaba..eterna despistada.

Te llevaste sin querer mi sonrisa en tu mirada,
despertar sin poder sozar tu piel cada mañana,
cada cuadro en la pared,cada esquina de esta casa,
me recuerdan que soy gracias a ti..el que buscaba

De tot el teu cos vull ser les teves llàgrimes, llàgrimes d'alegria que floreixen de la meva ànima. Llàgrimes, perquè elles penetren en el teu cor, brollen dels teus ullets castanyers, acaricien les teves galtes i es perden en els teus llavis. Llàgrimes, perquè elles regen els nostres sentiments, germinen les teves ànsies, aprofiten el trot del teu pit i absorbeixen el meu murmuri a la teva alè. Llàgrimes, perquè elles voletegen nostres records, emergeixen teva immensitat, refresquen la teva memòria i acosten el meu aurèola al teu present.

El passat deixa-ho on està,
sempre contínua
Esperant els misteris que la vida ofereix.
Aquesta és un joc d'il • lusions, emocions,
les quals cal gaudir plenament, de poc
provant el gust de cadascuna d'elles
sense afanyar, per no ensopegar
Coneixent, aprenent
tots els dies una cosa nova
ajudant a qui estimem
i perdonant fins al més odiat,
ell també ens ensenya, encara que no ho sembli
Les persones som miralls,
reflectim les nostres virtuts i defectes
de vegades mirem a l'altre i veiem reflectits sentiments i pensaments semblants,
ens unim a èste i arriba a ser aquesta persona que ens dóna suport i consola en les pitjors situacions, un AMIC.

La veritat és que no hi ha millor moment per ser feliços que ARA. Si no és ara, quan??. La teva vida estarà plena de reptes. És millor admetre-ho i decidir ser feliços de tota manera. Una de les meves frases preferides és d'Alfred D. Souza, que va dir: "Per molt de temps em va semblar que la meva vida estava a punt de començar, però sempre havia algun obstacle en el camí, cosa que resoldre primer, algun assumpte no està a temps per passar, un deute de pagar. Llavors la vida comenzaria. Fins que em vaig adonar que aquests obstacles eren meva Vida. "Aquesta perspectiva m'ha ajudat a veure que no hi ha un camí a la felicitat. La felicitat és EL CAMÍ. Així que atresora cada moment que tens, i atresora'l més quan ho comparteixes amb algú especial, prou especial com per compartir el teu temps, i recorda que el temps no espera per ningú.

simepre es diu que després de la tormenta sempre bindra la calma. peró jo sempre he pensat que si despres de la tormenta apareix una oscuritat. podria ser perque aquella persona  no vol admetre el que te.

amb tot aixó  vull dir que potser no sempre trobaras la calma potser si i es costara trobarla peró no sempre.

abegades ens tenim que confiar pero no sempre només abegades, el mateix dic amb la vida que no sempre ens tenim que confiar en el que la vida digui o fagi. perque ens podem trobar desilucions, tenim que deixar que el nostre cor, ment voli pero no molt lluny.

ell meu raig de sol ets tu

Raigs de sol surten de l'alba,

i es reflexen en la mar,

desprenent una brillantor profunda,

com si t'estés mirant.

 

Els teus ulls son com dos sols,

que es ponen a cop de teló,

i que donen la vida a un planeta,

que podria ser jo.

 

Són raigs que quan es fa el dia,

penetren dins la foscor,

i a mi els teus m'arriben,

fins al fons del cor

(o fins al moll de l'òs

La vida consisteix en:

la vida consisteix en viure i  ser feliç, no deixarnos emportar per les tristeses i el dolor.
molta gen diu que la vida esta feta pel dolor pèro no es així també consisteix en ser feliç amb la familia, amics, amb la parella.... peró per una part esa bé que el dolor participi en les nostre vides, per poder creixer com a persones, i ser més forts.

la vida també consisteix en estimar

la vida també es feliçitat, crec que una persona es feliç cuan s'enamora de la persona correcta, encara que no sempre trobem a la persona correcta en el primer amor, avegades tenim que intentar aberiguar qui es l'altre persona. sempre diuen que la persona que ens espera apaerix sense que ens adonem, en el moment que deixes de pensar, de buscar a l'altre persona, es quan apareix.

per molt que pensem i estiguem molt conbenuts de que la persona amb qui estem es la ideal la perfecta sempre ens poden sorprendre.

per aixó crec que no tenim qe confiar molt cuan algú ens diu que ens estima hi que vol estar sempre amb nosaltres

¿en que consiste la vida?

molta gent diu que la vida es nomes sufriment, peró ningú es pregunta que seria de la vida sense pateixer, es veritat que ha ningu li agrada pateixer peró d'una manera o una altre els sufriments ens ensenya a creixer i ser més forts.
ningú es mereix sufrir peró as una de les coses que ens ensenya a creixer com a persones.
normalment esl humans petim per desenganys amorosos, per problemes familiars quests son els temees més sobints peró despres petim per l'economia.